Across
- 6. Efecte causat per l’acció directa del fàrmac que, en dosis elevades, pot produir dany cel·lular.
- 7. Mínima concentració necessària per a produir efecte màxim.
- 11. La malaltia del Parkinson està implicada en el dèficit d’aquest neurotransmissor.
- 12. Fàrmac que pertany a la família de les benzodiazepines i té efecte ansiolític, sedant, anticonvulsiu i relaxant muscular.
- 14. Compost sense activitat farmacològica que després de la seua administració es metabolitza i dona lloc a un metabòlit actiu.
- 15. Fàrmac amb afinitat per un receptor però amb eficàcia nul·la.
- 18. Capacitat que té un fàrmac d’unir-se al seu receptor i formar un complex.
- 19. Fàrmacs utilitzats per al tractament de l’ansietat però sense efecte ansiolític, és a dir, redueixen la recurrència de les crisis.
- 22. Família de fàrmacs que actuen com a modul·ladors al·lostèrics positius dels canals iònics controlats per GABA. Aquests s’uneixen al canal iònic i potencien la seua obertura.
- 24. Augment de l’efecte d’un fàrmac administrat amb la mateixa dosi quan s’afegeix altre fàrmac. Exemple: acetilcolina + neostigmina.
- 25. Interacció competitiva que ocorre quan s’afegeix un agonista parcial junt a un agonista total. En administrar l’agonista parcial observem efecte, el qual augmenta en administrar l’agonista total. Al principi els efectes se sumen, però després apareix una competició pels dos agonistes.
Down
- 1. Tipus d’efecte farmacològic no desitjat degut a la pròpia acció del fàrmac.
- 2. Inhibidor reversible de MAO-A.
- 3. Fracció de la dosi administrada que arriba inalterada a la circulació sistèmica i està disponible per accedir als teixits i produir un efecte per unitat de temps.
- 4. P: Bomba d’expulsió cap a l’exterior cel·lular de tipus ABC amb activitat ATPsa. Són importants a l’hora d’expulsar un fàrmac des dels enteròcits cap al lumen intestinal.
- 5. Fàrmac que actua com a antagonista competitiu dels receptors beta1 i beta2 adrenèrgics. S’utilitza principalment per a tractar la hipertensió i per a disminuir els efectes de l’ansietat.
- 8. Tipus de receptor metabotròpic que és la principal diana dels fàrmacs ansiolítics.
- 9. Fàrmac antiepilèptic que actua sobre el còrtex motor cerebral, inhibint la propagació de l’activitat anticonvulsivant.
- 10. MOLECULAR: Component cel·lular al qual s’uneix el fàrmac. La major part són de naturalesa proteica, encara que hi ha excepcions.
- 13. ACTIU: Substància o mescla de substàncies destinades a la fabricació d’un medicament i que, en ser emprades en la seua producció, es converteixen en un component actiu de dit medicament destinat a exercir una acció farmacològica, immunològica o metabòlica.
- 16. Fàrmacs antidepressius més utilitzats en l'actualitat.
- 17. Neurotransmissor implicat en el transtorn de la depressió, concretament per la falta del mateix.
- 20. Capacitat d’un fàrmac d’activar el seu receptor i produir una resposta.
- 21. Moviment involuntari de la cara i les mans característic de l’ús crònic de L-dopa.
- 23. G: Tipus de proteïnes formades per tres subunitats, on una d’elles té activitat GTPasa. Aquestes proteïnes podem trobar-les associaciades a canals metabotròpics.